La Comunal Sants és un espai cultural cooperatiu que neix de l’aliança entre diferents projectes de l’economia social i solidària, per tal de mancomunar capacitats i potències, estrènyer els lligams intercooperatius entre si i multiplicar, així, l’abast i l’impacte comunitari de les pràctiques socioeconòmiques transformadores que porten a terme les seves membres.
La Comunal, ubicada a Sants, és una aposta per, més enllà de compartir una seu, fer un salt d’escala i generar un nou node i espai de referència cultural i cooperatiu a la ciutat. Articulada com una cooperativa de serveis, i ubicada al barri de Sants de Barcelona, la conformem set cooperatives de treball, dues associacions i una fundació: Directa, Jamgo, Irídia, Lacol, La Ciutat Invisible, La Deskomunal, Quesoni, La Dinamo i Entrepobles.
El projecte dona nova vida a quatre naus industrials d’inspiració modernista construïdes el 1926 i declarades com a bé arquitectònic patrimonial. El conjunt, dissenyat per l’arquitecte Joan Bruguera i Roget per encàrrec de l’industrial tèxtil Francesc Sans havia albergat una escola catòlica per famílies obreres i diferents tallers al llarg de la seva història (toldos i veles). En els darrers vint anys, però, els edificis i el seu entorn havien patit un deteriorament important. La rehabilitació. respectuosa amb l’herència patrimonial i realitzada amb criteris de sostenibilitat energètica i ambiental, també significa la recuperació i dignificació d’un espai rellevant de la memòria obrera del barri.
El complex s’organitza al voltant d’un pati, eix central de l’activitat intercooperativa de les organitzacions de La Comunal però també obert al públic; un espai ben il·luminat, accessible i segur, pensat per fer vida comunitària i amb mirada ecofeminista per convertir-se en refugi climàtic per al veïnat del barri de Sants.
Des de La Comunal Sants i els projectes que la conformen pretenem canviar la societat, volem unir esforços per impulsar una economia al servei de les persones, basada en la reciprocitat i el suport mutu. Una economia feminista que posi la cura al centre i orienti la seva activitat a la satisfacció de les necessitats personals i col·lectives, des de l’atenció a la diversitat i a la sostenibilitat col·lectiva. Una economia comunitària, a escala humana i de proximitat, arrelada a l’entorn i al territori, ecològica i respectuosa amb el medi ambient.
En definitiva, una economia cooperativa i popular que treballa per assolir pràctiques quotidianes alternatives al règim econòmic capitalista -sense privilegis, ni lucre, ni explotació-. Tenim la vocació de generar un horitzó de justícia social, amb una redistribució més equitativa dels recursos materials i la riquesa social comuna.
Com ens
organitzem?
Consulta la guia de funcionament intern de La Comunal aquí.
Intercooperació
La Comunal no és només un espai compartit: és un ecosistema viu d’intercooperació entre cooperatives i entitats que treballen colze a colze. Aquesta convivència quotidiana genera sinergies reals que van molt més enllà de compartir un sostre, i es concreta en pràctiques col·lectives que enforteixen els projectes i les persones que en formen part.
Un exemple clar és el plat de dia de cuina de reaprofitament, una iniciativa nascuda de l’anàlisi dels hàbits de consum interns. El fet que una gran majoria de persones dinin habitualment a La Comunal ha permès crear un servei estable que, alhora, reforça l’activitat econòmica d’un projecte sòcia i esdevé un punt de trobada diari. Compartir el menjar és també compartir temps, converses i vincles, i consolida un espai informal de cohesió i interrelació entre entitats.
Aquesta lògica de cooperació es trasllada també a altres àmbits del dia a dia:
- Àpats conjunts i espais de trobada que faciliten el coneixement mutu, la confiança i l’intercanvi d’idees.
- Serveis de compra conjunta, com ara productes de neteja o material d’oficina, que permeten reduir costos, minimitzar l’impacte ambiental i aplicar criteris de consum responsable.
- Adquisició col·lectiva de noves infraestructures i millores de l’espai, pensades des de les necessitats compartides i amb una mirada de llarg termini.
- Recursos comuns, com punts d’aigua filtrada, que redueixen despeses recurrents i residus, i reforcen una cultura de consum col·lectiu.
Tot plegat construeix un circuit econòmic i relacional intern que fa créixer els projectes des de la cooperació i no des de la competència.
Eines
compartides
La força de La Comunal també rau en el conjunt d’eines de coneixement i gestió compartides que les cooperatives i entitats posen en comú. Aquest capital col·lectiu permet optimitzar recursos, professionalitzar processos i reforçar l’autonomia dels projectes.
Entre aquestes eines hi trobem:
- Eines digitals i tecnològiques, que faciliten el treball col·laboratiu, la comunicació interna i la gestió compartida de recursos.
- Eines comunicatives, basades en l’intercanvi de coneixement, l’acompanyament mutu i la difusió col·lectiva dels projectes.
- Eines d’intercooperació, que fan possible coordinar serveis, detectar necessitats comunes i generar nous projectes compartits.
- Eines de gestió del temps, que ajuden a organitzar el treball, equilibrar càrregues i millorar el benestar de les persones.
- Eines de gestió econòmica, orientades a la sostenibilitat, la transparència i el reforç dels circuits econòmics interns.
Aquest conjunt d’eines no només dona suport a cada projecte individual, sinó que enforteix el conjunt de La Comunal com a espai de cooperació, aprenentatge i innovació social. Compartir coneixement és, aquí, una manera concreta de fer créixer l’economia social i solidària des de la pràctica quotidiana.
Aquestes accions d’enfortiment intern han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
